Steel Steed
Els camins del senyor són inescrutables, aixà que per a fer els 14.000 km que ens separen de la capital mongola necessitarem un vehicle robust per a les males carreteres uzbeques,  potent per a sortir ben parat en avançaments de tractors iranians, amb tracció a les quatre rodes per a les pistes enfangades del Kazakhstan, amb reductores per al vadeig dels rius mongols i ampli per a acomodar  tot l’equipatge necessari.
Per aquest motiu, estem en negociacions per a fer-nos amb el serveis de *the following:*
 
I violar aixà tots els preceptes anteriors. No fos cas.Â
Post 0: de què va això?
Si tot va be, el proper estiu marxarem des de Barcelona fins a Ulaan Bator en cotxe. L’objectiu serà cobrir els 14.000 km que ens separen les dues ciutats en poc més de tres setmanes, sense assistència, sense road-book, sense gaires diners, sense coneixements de rus, sense ser especialment simpà tics  i en un cotxe que algú va dissenyar per a anar a comprar al Caprabo.
A això se’n diu Mongol Rally, i és una prova que es porta fent des de 2007. Els anglesos que ho organitzen en diuen “charity rally†ja que cada equip, a banda de buscar-se la logÃstica per a fer la ruta, ha d’aportar 1000 pounds a dues ONG’s que treballen en el territori. A més a més, un cop a Mongòlia, donarem el vehicle en el que farem la ruta per a que sigui subhastat i els beneficis també aniran destinats a les associacions. Per aquest motiu, el vehicle ha de ser, diguem, estúpid, però no pot tenir més de deu anys per a assegurar-ne cert valor final.
És a dir, que la nostra participació aportarà 1.200 € + un vehicle a Amnistia Internacional i al Lotus Children Center de Ulaan Bator. Per tant, ens hem de buscar la vida per a incrementar el capital actual del projecte, que a dia d’avui puja a aproximadament al preu de mercat d’un fetge (nostre) mitjanament sa. Si trobem comprador.
